Sa Die
de sa
Sardigna

festa de su pòpulu sardu

28 abrile 2017

Sa Die
de sa
Sardigna

festa de su pòpulu sardu

28 abrile 2017

Asproni

Sighi sa dereta streaming dae YouTube

Programma

Casteddu 28 de abrile

A sas 9 | Palatzu Règiu, Pratza Palatzu

Tzelebratzione de sa Die de sa Sardigna, at a intervènnere s’istòricu Federico Francioni, acumpangiadu dae Cuncòrdia a Launeddas de Casteddu. Est un’initziativa de su Comitadu Pro sa Die.

A sas 10 e mesu | Catedrale, Pratza Palatzu

Missa manna cantada dae su Coro Giovanile de Cuartu Sant’Aleni, ghiadu da esa Maistra Laura Porceddu e acumpangiadu dae sas mùsicas cumpostas dae su Maistru Vittorio Montis a s’òrganu. Est un’initziativa de su Comitadu Pro sa Die.

Dae sas 6 de merie | Dae Pratza Palatzu a Pratza de su Cramu

In sas pratzas prus de importu de su tzentru istòricu de Casteddu, grupos de Ballu tundu acumpangiados dae sonadores de launeddas, organitu e flàutu sardu, in collaboratzione cun s’Assòtziu Symphonia de Casteddu e s’Assòtziu Brinca de Dèsulu.

A sas 8 de sero | Universidade de Casteddu, Tzentru-Cumplessu Umanìsticu Sa Duchessa

Ballos e càntigos traditzionales, in collaboratzione cun s’Assòtziu SCIDA.

A sas 9 de sero | Universidade de Casteddu, Tzentru-Cumplessu Umanìsticu Sa Duchessa

Cuntzertu de grupos musicales in limba sarda, in collaboratzione cun s’Assòtziu SCIDA.

Monte 28 de abrile

A sas 5 e mesu de merie | Tzentru sotziale, Carrera Risorgimento 6

S’identidade culturale de sos sardosdae sa tziviltade nuràgica a internet. Est un’initziativa de su Comune de Monte paris cun Arecheolbia, at a intervènnere s’archeòlogo Rubens D’Oriano.

Sàrdara 29 de abrile

A sas 9 | Tzine-Teatru comunale, Carrera Cagliari 7

Presentada Di-DIE (Digital Die de sa Sardigna). Est un’initziativa de s’Istitutu Cumprensivu Santu ‘Engiu e Sàrdara, ant a intervènnere s’assessore regionale de s’Istrutzione Pùblica Giuseppe Dessena, su diretore de s’Ufìtziu Iscolàsticu Regionale Francesco Feliziani e s’istòricu Francesco Cesare Casula.

Nùgoro, maju

A sas 10 | Biblioteca “Sebastiano Satta”, Pratza G. Asproni 8

Cunvegnu subra de Giorgio Asproni. Est un’initziativa de su Comune de Nùgoro paris a sa Fondatzione Siotto de Casteddu. At a intervènnere s’istòricu Aldo Accardo. Ant a leare parte sos istudiantes de su Litzeu Ginnàsiu Istatale “G. Asproni” de Nùgoro.

Bitzi, maju

A sas 9 e mesu | Sala de su Cunsìgiu comunale

Cunvegnu subra de sa personalidade de Giorgio Asproni. Ant a leare parte sos tenores e sos coros de su territòriu.

Istòria

Sa die de sa Sardigna est sa festa chi ammentat sos chi ddi narant “Vespri Sardi”, sa revolta populare de su 28 de abrile 1794 cajone de sa catzada dae Casteddu de sas autoridades piemontesas a pustis de su refudu de su guvernu de acuntentare sas rechestas chi protzediant dae s’ìsula.

Sos Sardos pediant de achistire pro issos una parte de sos impiegos tziviles e militares e un’autonomia prus forte cunforma a sos bisòngios de sa classe dirigente locale. Su guvernu piemontesu aiat denegadu cale chi siat rechesta, e duncas sa burghesia casteddaja, cun s’agiudu de su restu de sa populatzione, aiat inghitzadu una revolta.

Su movimentu de rebellia fiat cumentzadu giai in sos annos otanta de su Setighentos e aiat sighidu in sos annos noranta pertochende totu s’ìsula, Sas resones fiant che a pare polìticas e econòmicas.

Su discuntentu bi fiat fintzas ca sa Sardigna l’aiant posta in mesu de sa gherra de sa Frantza revolutzionària contra a sos istados europeos e duncas contra a su Piemonte. In su 1793 una flota frantzesa aiat chircadu de si nche fàghere a mere de s’ìsula, lompende a Carloforte e a pustis indurriende a Casteddu. Sos Sardos però aiant poderadu in ogni manera, in defensa de sa terra issoro e de sos Piemontesos chi cumandaiant tando in Sardigna. Custa resistèntzia de sos sardos contra a sos frantzesos aiat abbiadu sos ànimos, e duncas s’isetaiat unu reconnoschimentu e un’ingraèngiu dae su guvernu sabàudu pro sa fidelidade mustrada a sa Corona.

S’ischintidda chi aiat allumadu s’abolotu fiat istada s’arrestu, ordinadu dae su Visurè, de duos capos de su partidu patriòticu, sos abogados casteddajos Vissente Cabras e Efes Pintor. Est su 28 de abrile de su 1794: sa populatzione arrennegada aiat detzisu de nche istesiare dae sa tzitade su visurè Balbiano e totu sos Piemontesos, chi in su mese de màju de cussu annu fiant istados postos cun sa fortza subra sos nàvios e torrados a coa cara a sa terra issoro

Regione Autònoma de Sardigna